lunes, 2 de junio de 2014
lunes, 26 de mayo de 2014
domingo, 18 de mayo de 2014
sábado, 17 de mayo de 2014
miércoles, 2 de abril de 2014
lunes, 31 de marzo de 2014
.png)
viernes, 28 de marzo de 2014
domingo, 23 de marzo de 2014
Teoria imatges vectorials
Gràfics vectorials (o gràfics orientats a objectes) són l'ús de primitius geomètrics com punts, línies, corbes i altresformes geomètriques definits o polígons, que es generen a través de equacions matemàtiques, per a representarimatges en infografia.
Els formats de gràfics vectorials són complementaris als gràfics ràster, que són la representació d'imatges formades per punts de color (píxels) disposats en una trama i s'utilitzan típicament per a la representació d'imatges fotogràfiques. Existeixen circumstàncies en les quals treballar amb eines i formats vectorials és la millor opció, i unes altres en les quals els mapes de bits són la millor elecció. I existeixen ocasions en què ambdós són utilitzats en conjunt. La comprensió dels avantatges i limitacions de cadascuna de les tecnologies i la relació entre elles certament resultarà en un ús més eficient i eficaç de les eines.[1]
Aplicacions principals
Generació de gràfics
S'utilitzen per crear logos ampliables a voluntat així com en el disseny tècnic com programes de tipus CAD (computer Aided Design). Molt populars per generar escenes 3D.
Tipografies
La major part de les aplicacions actuals utilitzen un format per imatges vectorials. Els exemples més comuns són e lTrueType, OpenType i PostScript.
Videojocs
En els videojocs 3D post-2000's, és habitual la utilització de gràfics vectorials.
Internet
Els gràfics vectorials que es troben en el World Wide Web solen ser o bé formats oberts com VML i SVG, o bé formats SWF en format propietari. Aquests últims es poden visualitzar amb l'Adobe Flash Player.
viernes, 28 de febrero de 2014
lunes, 24 de febrero de 2014
miércoles, 12 de febrero de 2014
SCRIBUS
1.-Com canviar el format? Fitxer/Configura document(Format de la pàgina i els marges)
2.-Graelles: -Marges: Blau.
-Graella principal: Verd (40mm)
-Graella secundaria: Verd (10mm)
(Fitxer/configura document)
-Guies: horitzontals i verticals.
(Pàgina/Gestiona guies)
3.-Com afegir capes? F6/ Imatges, textos i fons.
4.-Insertar pàgines: Pàguina/Insereix.
5.-Quadres de text: Propietats de text: Tipo de text, forma, color...
Edició/Edita text.
6.-Imatges: Insereix/Image frame (Quadre d'imatge(?)
Clic dret/Propietats: Formes, opció d'imatge(lliguem cadenes i
canviem el tamañ i la posició)
7.-Fondo: (Capa fons) Insereix/Text frame(Quadre de text)/Fer un quadre del mateix tamany que el full/Canviar color.
domingo, 2 de febrero de 2014
lunes, 20 de enero de 2014
domingo, 19 de enero de 2014
domingo, 12 de enero de 2014
Naturalesa del so:
La freqüència és una mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment en un temps determinat, en el cas del so indica el nombre d'oscil·lacions completes per unitat de temps, la unitat de mesura és l'hertz (Hz), que és una oscil·lació completa per segon.
Com qualsevol moviment ondulatori, el so pot representar-se com una suma de corbes sinusoides amb un factor d'amplitud, que es pot caracteritzar per les mateixes magnituds i unitats de mesura que a qualsevol ona de freqüència ben definida: longitud d'ona (λ).
En general un so qualsevol és una combinació d'ones sonores . La caracterització d'un so arbitràriament complex implica analitzar tant l'energia transmesa com la distribució d'aquesta energia entre les diverses ones components.
La velocitat del so depèn del medi que travessen les ones. Les propietats físiques i la velocitat del so canvien amb les condicions ambientals, per exemple, als gasos la velocitat depèn de la temperatura.
El so té una velocitat de 331,5 m/s quan la temperatura és de 0 °C, la pressió atmosfèrica és d'1 atm (nivell del mar) i es presenta una humitat relativa de l'aire de 0 % (aire sec). La velocitat del so anirà augmentant a mesura que la temperatura augmenti en una relació de 1 °C = 0.6 m/s.
Si la temperatura ambient és de 15 °C, la velocitat de propagació del so és 340 m/s (1224 km/h ). Aquest valor correspon a 1 MACH.
La intensitat sonora es defineix com la quantitat d'energia sonora que travessa per una superfície (perpendicular a la direcció de propagació) en una unitat de temps, o el que és el mateix, la relació entre la potència sonora d'una ona sonora i l'àrea que travessa. Es mesura en watts per m2 (W/m2).
El to i el timbre són dos atributs que ens permeten diferenciar els sons. El to depèn de la vibració i de la freqüència de l'ona sonora i, per exemple, ens permet diferenciar entre:
La freqüència és una mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment en un temps determinat, en el cas del so indica el nombre d'oscil·lacions completes per unitat de temps, la unitat de mesura és l'hertz (Hz), que és una oscil·lació completa per segon.
Com qualsevol moviment ondulatori, el so pot representar-se com una suma de corbes sinusoides amb un factor d'amplitud, que es pot caracteritzar per les mateixes magnituds i unitats de mesura que a qualsevol ona de freqüència ben definida: longitud d'ona (λ).
En general un so qualsevol és una combinació d'ones sonores . La caracterització d'un so arbitràriament complex implica analitzar tant l'energia transmesa com la distribució d'aquesta energia entre les diverses ones components.
La velocitat del so depèn del medi que travessen les ones. Les propietats físiques i la velocitat del so canvien amb les condicions ambientals, per exemple, als gasos la velocitat depèn de la temperatura.
El so té una velocitat de 331,5 m/s quan la temperatura és de 0 °C, la pressió atmosfèrica és d'1 atm (nivell del mar) i es presenta una humitat relativa de l'aire de 0 % (aire sec). La velocitat del so anirà augmentant a mesura que la temperatura augmenti en una relació de 1 °C = 0.6 m/s.
Si la temperatura ambient és de 15 °C, la velocitat de propagació del so és 340 m/s (1224 km/h ). Aquest valor correspon a 1 MACH.
La intensitat sonora es defineix com la quantitat d'energia sonora que travessa per una superfície (perpendicular a la direcció de propagació) en una unitat de temps, o el que és el mateix, la relació entre la potència sonora d'una ona sonora i l'àrea que travessa. Es mesura en watts per m2 (W/m2).
El to i el timbre són dos atributs que ens permeten diferenciar els sons. El to depèn de la vibració i de la freqüència de l'ona sonora i, per exemple, ens permet diferenciar entre:
- Tons greus (freqüències baixes, de 20 a 300 Hz).
- Tons mitjans (freqüències mitjanes, de 300 a 2.000 Hz).
- Tons aguts (freqüències altes, de 2.000 fins a 20.000 Hz).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)